La vida sense tu

Nostàlgia de gent. De família, germanes, nebot. D'amics i amigues, de veïns... Nostàlgia de gata. De costums i manies. Nostàlgia d'idioma (encara que siga d'escoltar-lo a Canal 9 xD). Nostàlgia d'humitat, del fred que es clava als ossos impedint un colp de calor al entrar al metro. Nostàlgia de mar, al cap i a la fi, d'aquell mar absent (sempre ignorat), d'aquell mar present (sempre d'escenari, sempre d'espectador).

Escoltes des del llit les sirenes del port... V.A. Estellés

Comentarios

  1. ohhhh que rebonica mare!! Si vols jo et parle valencià pel telèfon, que em vindrà ve per a preparar-me l'exàmen del mitja...

    ResponderEliminar
  2. Pues no se nota! porque no me llamas!!!!!!

    ResponderEliminar

Publicar un comentario

Entradas populares de este blog

El rincón de la primera semana