Costumbres

Domingo de charlas con amigas, comidas con abuelas prestadas y paseo romántico por el Retiro y el centro de Madrid. Mi vida cada día es más rara. XD


HORACIANES 

XLII
m’he estimat molt la vida,
no com a plenitud, cosa total,
sinó, posem per cas, com m’agrada la taula,
ara un pessic d’aquesta salsa,
oh, i aquest ravenet, aquell all tendre,
què dieu d’aquest lluç,
és sorprenent el fet d’una cirera.
m’agrada així la vida,
aquest got d’aigua,
una jove que passa pel carrer
aquest verd
                    aquell pètal
                                        allò
una parella que s’agafa les mans i es mira els ulls,
i tot amb el seu nom petit sempre en minúscula,
com aquest passarell,
                                    aquell melic,
com la primera dent d’un infant.
V.A. Estellés